Sunday, May 21, 2017

Paleomagnetisme

El paleomagnetisme és l'estudi de l'orientació dels cristalls de magnetita en les roques magmàtiques formades fa milions d'anys, això permès descobrir que al llarg de la història de la Terra s'han produit inversions en l'orientació del camp magnètic terrestre.
La magnetita és un mineral que té propietats magnètiques i , per això els seus cristalls s'orienten segons el camp magnètic terrestre.
La Terra actua com un imant immens, perquè indueix un camp magnètic, amb un pol nord i un pol sud magnètics que es poden detectar fàcilment amb una brúixola.


-Polaritat magnètica normal: com la que hi ha actualment quan el pol nord magètic coincideix amb el pol nord geogràfic.
     


Polaritat magnètica invertida: aquells en què el pol nord magnètic se situa al pol sud geogràfic.


Informació: Llibre de text Biologia i Geologia 4t ESO
Imatges:Google Imatges






Thursday, May 18, 2017

Els fòssils

Els fòssils són restes d'organismes vius, els quals van viure en una època del temps anterior a l'actualitat.
La ciència que estudia els fòssils s'anomena paleontologia.
La majoria dels fòssils estan formats per les parts dures d'animals i plantes, com les petxines, els ossos, les dents i les fusta.
Els fòssils gairebé es troben en les roques sedimentàries.
Els fòssils més antics són els estromatòlits.
Segons el procès de fossilització es distingeixen diferents tipus de fòssils:
1- Els que conserven la forma i la composició química, tant la matèria orgànica com la inorgànica, que tenia l'organisme quan era viu. Ex: insectes conservats en ambre.
2-Els que conserven la forma i la composició química de la part mineral mineral que tenia l'organisme quan era viu. Ex: petxines de mol·luscs.
3-Els que conserven la forma , però amb una composició química diferent. Ex: troncs petrificats.
4- Els que presenten la mateixa forma, però no conserven la mateixa estructura microscòpica. 
5-Els icnofòssils o icnites. Ex: petjades de dinosaures.















Fotografies: google imatges
Informació: Llibre de text Biologia i Geologia 4t ESO


Monday, May 15, 2017

Graèllsia


La Graèllsia és una papallona nocturna de la família satúrnids, també és un dels lepidòpters més bells que es poden contemplar.
S'alimenta de fulles de pi roig , de pinassa i de pi negre a les comarques pirinenques.
L'adult vola a la primavera. Amb les ales esteses mesura entre 8 i 9 cm, es una de les papallones més grosses a Europa.
El seu cos és gros i pilós, de color marró. Les ales són d'un verd blavís, ribetejades i venades de bru vermellós.
Comprèn el vessant sud dels Pirineus en sentit ample i englobant bona part de Catalunya.
En el procès de reproducció les femelles quan surten del capoll expulsen una feromona que els mascles capten gràcies a les antenes, seguidament les femelles ponen entre 100 i 150 ous fecundats i la larva neix entre 18 i 30 dies després.
Presenten ocels que és una petita estructura fotoreceptora que funcionen com a òrgans de la visió. És un tipus d'ull simple i primitiu.


Fotografia propia



    


Riscos Geològics

Un risc geològic natural és la probabilitat que es produeixi un procés geològic que pugui afectar vides humanes els seus béns o les seves activitats.

-Mesures de Predicció: vol dir anticipar-se al fenomen. Aquests processos son fàcils de predir mitjançant l'anàlisi de mapes meteorològics.
-Mesures de Prevenció: inclou les mesures que cal pendre a llarg termini relacionades amb infraestructures , obres d'ingenyeria, incendis... La confecció de mapes de risc permet conèixer les zones inundables i impedir que la població s'hi instal·li.

Risc Volcànic

Els principals riscos que pot provocar un erupció volcànica: caiguda de piroclasts i de cendres, lahars, núvols ardents i colades de lava. Mesura de predicció: activació de fumaroles de gas, elevació del terreny. Mesura de prevenció: evacuació de la població

Risc Sísmic

Els sismes són molt destructius i poden provocar un elevat nombre de víctimes.
Principals riscos: Vibracions, Desploms, producció de grans ones marines o tsunamis.
Mesura de predicció: no existeixen mesures de predicció totalment fiables ex: sismes precursors, emissió de gasos, augment del nivell de l'aigua.

Mesura de prevenció: es basen en l'elaboració de mapes de risc per conèixer les zones de més freqüència sísmica.

Font d'informació: Llibre Biologia i Geologia 4t ESO

Gall Fer

El gall fer pirinenc (Tetrao urogallus arquitanicus) és una au. És una de les gallinàcies més gran que podem trobar al Parc Natural de l'Alt Pirineu. 
És de la família Tetraonidae. Les zones que habita són: els Països Catalans, Àustria, Bòsnia, Xina. 
El gall fer és una gallinàcia negra amb tons marrons a les ales i els mascles acostumen a ser molt més grans que les femelles. Hi ha una gran diferència entre el pes del mascle i el de la femella: el mascle sol assolir entre 4 i 6 kg de pes, mentre que la femella assoleix entre 1,5 i 2,5 kg. 
La coloració del masle és totalment negre i gris, a la part, al pit té reflexos de color verd metàl·lic i al carpó de l'ala presenta una taca blanca. 
A la cua varien del color del negre al blanc. És caracteritza per tenir unes plomes a sota del bec i tenen una carúncula a sobre de l'ull de color de roig que s'infla i coloreja durant l'època de zel. 
Entre l'Abril i el Maig, durant dues setmanes, els ocells es concentren any rere any a les mateixes zones, on exhibeixen el seu plomatge i el seu cant per atraure les femelles. 
És en aquesta época que els agents del Parc Natural fan el recompte d'individus. 
Tot i que es camuflen a les branques de pins i avets, fan niu a terra, i és aquesta la capacitat de mimetitzar-se amb l'entorn la garantia d'èxit que els ha permès sobreviure durant milers d'anys.